Artana en lluita per la conservació del seu patrimoni

 en Historias de la historia, Turismo responsable

Els valencians som un autèntic cas de bogeria constructiva. Potser siga perquè no ens agrada conservar els vestigis d’un passat de dur treball i fam. Potser siga perquè pensem que la nostra forma de fer les coses mai no està a l’alçada dels temps. O potser siga per mandra a conservar l’antic que, moltes vegades, hem preferit enderrocar-ho i fer-ho nou.

En el cas que ara tractem, tal volta es done una combinació de tots els supòsits anteriors i s’ha triat, al nostre parer i al de gent molt més experta, una decisió més que qüestionable: es vol enlluir tota una façana de l’església d’Artana, porta d’entrada a la Serra Espadà, plena de vestigis del seu ric passat, obra mestra de l’arquitectura popular local.

Façana de l’església que es vol enlluir. Font: www.castellonplaza.com

Va ser el passat mes de juny de 2020 quan va eixir a la llum este nou cas (entenent “nou” com a “un altre més”) de falta d’atenció cap a l’arquitectura tradicional. No obstant, hem de donar gràcies per tindre gent atenta, preocupada i decidida a, encara que siga només en esta xicoteta ocasió, parar el que es considera destrucció del patrimoni de totes i tots.

Reproduïm a continuació un escrit d’Artanapèdia/Associació Cultural Amics d’Artana, explicant tot el recorregut no sols reivindicatiu, sinó també tècnic, que estan portant a terme per intervindre front a la discutible actuació de la Conselleria de Cultura. Intentem donar, així, un poc més de volum a la seua veu.

A la seua plana web hi ha més informació, com sempre d’altíssima qualitat, no només referent a l’actual problema artanenc, sinó a tot el patrimoni, etnologia, història, art i folklore del poble d’Artana i d’altres pobles de la Serra Espadà.

Esperem sincerament que s’emprenguen accions més respectuoses i més decidides per a la conservació i posada en valor de l’església d’Artana. Molta sort, amics i amigues de l’Espadà.

Façana principal de l’església d’Artana. Font: www.verpueblos.com

————————

LA FAÇANA NORD DE L’ESGLÉSIA D’ARTANA

UN RECURS HISTÒRIC DE GRAN IMPORTÀNCIA PER AL POBLE

En l’any 2013 es va redactar el projecte per a la rehabilitació de la part exterior de l’església. La primera fase va ser la façana principal i el campanar, ja executades.

A principi del 2020 va començar la segona fase corresponent a la façana nord que consistia en una lluïda similar a la realitzada en els anys 50 del segle passat. Tal com va anar repicant-se aparegueren uns elements que nosaltres i la majoria del poble considerem d’interès. En vista d’això les arquitectes de la Direcció General de Cultura i Patrimoni van fer una visita a les obres determinant que deuria conservar-se a la vista l’arcada de mig punt que nosaltres creiem era l’antiga porta d’entrada a l’església barroca i la cantonera de l’oest.

Quan aquestes tècniques van fer la visita, entenem que no estava totalment acabat el repicat i hi havia una malla que tapava la vista de gran part del mur, d’altra manera no s’entendria que van veure tan sols una finestra, quan en realitat n’hi ha cinc, van ignorar els forats de bastida ben evidents que hi ha a la part de la paret est, no van reparar en les sis bases dels contraforts de pedra de cadirat magníficament treballada i col·locada, tampoc van veure les mostres ben evidents de la paret emblanquinada de blanc excepte l’arc de mig punt que està amb blavet, ni l’arcada ogival.

Nosaltres a cada element nou que sortia l’estudiàvem i fèiem l’informe corresponent, fins a quatre, però elles en cap moment van accedir a reconsiderar la seua decisió ni visitar novament les obres en les quals hagueren observat les mostres de calç que demostren sense cap dubte que eixa façana estava amb pedra cara vista però emblanquinada com ha segut sempre costum al poble. Tampoc van considerar unes qüestions importants en tota restauració, com són les cartes europees de restauració i altres lleis estatals i autonòmiques. Es tracta de la participació i voluntat del poble, que en aquest cas es va implicar molt, i les tradicions locals, com passa a Artana i tota la Serra Espadà, on hi ha poques pedres de cadirat però si una arquitectura pobra de maçoneria ordinària excel·lentment treballada. A la seua decisió de lluir la façana, nosaltres ho vam recórrer sense que tingueren en compte cap de les nostres propostes de conservació i millora.

Front al que considerem incomprensió, manca de sensibilitat i poca implicació en la defensa del patrimoni local per part de l’Alcaldia, la Rectoria de la Parròquia, els tècnics de la Conselleria de Cultura i el Bisbat de Sogorb Castelló, nosaltres ens vam reunir amb els representants de les entitats implicades, ho comunicàrem a polítics de diferents tendències, férem una campanya de premsa, ràdio i TV, també ens dirigírem al Síndic de Greuges així com al Consell Valencià de Cultura. També vam convocar una manifestació el 19 de juny de 2020 a les 20.00 hores a la plaça de l’església, la qual ens la prohibeix la Subdelegació del Govern a Castelló per causa de l’estat d’alarma de la pandèmia.

El dia 25 de juny de 2020 tenien programada una visita a les obres el Cap dels Serveis Territorials acompanyat de les dues arquitectes. Finalment ens digueren que no podien vindre i ens indicaren que devíem desplaçar-nos a Castelló. La Reunió entre les dues arquitectes i l’arqueòleg fou decebedora, no reconeixien un estil propi en l’arquitectura de la Serra Espadà i negaven manifestacions d’eixe estil propi ben evidents als pobles de la zona.

Per a pressionar a les autoritats implicades i conscienciar a l’opinió pública, el 10 de juliol de 2020 un dels nostres companys es declarà en vaga de fam junt a la façana, la qual tingué molta repercussió en els mitjans de comunicació, però a nivell local despertà més curiositat que solidaritat. A les 21.00 hores del dia 11 acabà amb la vaga degut a que el Bisbat va accedir a tenir una reunió amb nosaltres. En aquella reunió celebrada el dia 14 no hi hagué cap resultat positiu.

El dia 20 del mateix mes a les vuit del matí es presentaren a lluir la façana uns treballadors amb una màquina elevadora escoltats per sis guàrdies civils. Ràpidament donàrem la veu d’alarma i aconseguírem parar-los eixe dia i el següent. Cal dir que esperàvem l’informe del Consell Valencià de Cultura per el dia 27 del mateix mes de juliol; és ben evident que el Bisbat no volia esperar a la seua publicació.

Com a conseqüència dels incidents, els Bisbat emeté un comunicat decretant la paralització de les obres, esperant que hi haja en un futur un clima més tranquil, ja que ells entenen que hi ha coaccions hi amenaces verbals i físiques, quan en realitat tota l’acció es va realitzar amb un clima de pau, tranquil·litat i respecte a les forces d’ordre i als treballadors, tal com poden corroborar les forces d’ordre allí presents

El que sí es va fer com a acció de protesta per l’intent del Bisbat de començar la lluïda, foren dues cassolades els dies 20 i 21 de juliol de 2020 a les 20.00 hores amb la participació d’unes dues-centes persones el primer dia i unes poques menys el segon.

Una altra qüestió a considerar és la “restauració” inapropiada feta als sis contraforts de la mateixa façana nord. Aquests s’han deixat amb un color excessivament blanc, han tapat les rajoles cara vista que hi havia i han pintat també les rajoles rogenques, que fan de teulada, d’aqueix mateix blanc exagerat, tenint els contraforts del sud com a mostra del que calia haver fet. Esperem que ho corregisquen tal com ens van fer saber les arquitectes de la Conselleria.

Façana com es voldria i com està a l’actualitat. Es veuen també els contraforts blancs sotmesos a una restauració que també caldria corregir. Font. www.artanapedia.com

Finalment, el dia 27 de juliol de 2020 el Consell Valencià de Cultura aprovà per unanimitat un informe en què es declara a favor de mostrar tots els vestigis per sobre la unitat d’estil que reclamaven tant el Bisbat com l’informe de la Direcció General de Cultura i Patrimoni.

En vista de tenir dos informes totalment contradictoris en les seues conclusions, el Cap dels Serveis Territorials de Cultura i Esports de Castelló, en una reunió celebrada el dia 30 del mateix mes, ens comunicà que havia pres la decisió de demanar altres dos informes a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i a la Universitat Jaume I de Castelló.

Per tant, estem en un compàs d’espera creiem que, com a mínim, fins setembre.

Per acabar, volen expressar, tal com es pot veure al present escrit, que el protagonisme d’aquesta, diríem, exemplar acció fou de la majoria del poble en diferents graus de compromís, uns treballant intensament en el que en cada moment es necessitava, altres manifestant-se i declarant públicament la seua voluntat de protegir totes les empremtes del passat i uns altres estant simplement a casa però amb la voluntat de conservar el nostre patrimoni. A tots el nostre reconeixement i gratitud.

Associació Cultural Amics d’Artana/Artanapèdia

A 20 d’agost de 2020